L'indiscutible rei de la rumba catalana
Pere Pubill Calaf, més conegut pel seu diminutiu, "Peret", va ser un cantant, guitarrista i compositor d'origen gitano nascut al número 15 del carrer de La Palma de Mataró, la capital de la comarca barcelonina del Maresme. Màxim exponent de la "rumba catalana", Peret va popularitzar aquest gènere arreu del món.
Aficionat des de molt petit a la guitarra i al cant, als dotze anys va formar un duo amb la seva cosina Pepi, el seu nom artístic era "Los Hermanos Montenegro" i van debutar en un festival infantil que es va celebrar al Teatre Tívoli de Barcelona. Posteriorment, Peret aniria forjant-se artísticament actuant bastants anys en locals turístics de la comarca del Maresme (Calella) i de la Costa Brava.
A mitjans dels anys seixanta, ja amb una desena de singles sota el braç i sempre acompanyat de "sus gitanos", diversos dels seus títols, com ara, "El muerto vivo", una composició del colombià Guillermo González Arenas, van començar a experimentar un enorme èxit popular, testimoni d'aquest fet es aquest relat d'un cronista de l’època: "a les discoteques de moda, on habitualment es programa música pop anglosaxona i èxits de conjunts espanyols, es produeix, de sobte, un canvi brusc: passada la mitjanit, el disc-jockey de torn aprofita per punxar rumbes de Peret".
L'any 1968, Peret publica "Una lágrima", una versió rumbera de "Me pedías un beso" un bolero del lletrista saragossà García del Val i dels mestres Genaro i Manuel Monreal que va tenir un èxit fulgurant, convertint-se en la cançó de l’estiu d'aquell any. En aquella època, la música de Peret, alegre, festiva i enganxosa, amb influències del flamenc, del pop i del rock, sonava contínuament en totes les emissores de ràdio, també en la televisió, en màquines de discos, en discoteques, en festes particulars i en festes majors.
L'any 1969, mentre participava com a artista convidat al programa de TVE "Las Galas del Sábado", un espectacle d’entreteniment i varietats presentat per Laura Valenzuela i Joaquín Prat, Peret va començar la seva actuació interpretant una cançó en català, un fet no gaire habitual en aquella l'època, un tema propi que havia enregistrat en format single l’any anterior, la rumbeta autobiogràfica "El mig amic".
Peret havia compost "El mig amic", com a homenatge al seu progenitor, un venedor ambulant de teles i teixits que era conegut amb aquest sobrenom en els ambients de la compravenda tèxtil, un qualificatiu que havia obtingut per la seva habilitat a l'hora d'ensarronar amb traça als seus clients.
El reconeixement internacional, però, l’obtindria l'any 1971 amb "Borriquito", una composició pròpia de lletra divertida i bastant infantil. El llançament del disc va coincidir amb el boom del turisme a Espanya, un fet que contribuiria a que la cançó es popularitzés a tot el món, en especial, als Països Baixos i a Alemanya. "Borriquito" també va tenir força acceptació als països llatinoamericans.
Pere Pubill Calaf, més conegut pel seu diminutiu, "Peret", va ser un cantant, guitarrista i compositor d'origen gitano nascut al número 15 del carrer de La Palma de Mataró, la capital de la comarca barcelonina del Maresme. Màxim exponent de la "rumba catalana", Peret va popularitzar aquest gènere arreu del món.
Aficionat des de molt petit a la guitarra i al cant, als dotze anys va formar un duo amb la seva cosina Pepi, el seu nom artístic era "Los Hermanos Montenegro" i van debutar en un festival infantil que es va celebrar al Teatre Tívoli de Barcelona. Posteriorment, Peret aniria forjant-se artísticament actuant bastants anys en locals turístics de la comarca del Maresme (Calella) i de la Costa Brava.
A mitjans dels anys seixanta, ja amb una desena de singles sota el braç i sempre acompanyat de "sus gitanos", diversos dels seus títols, com ara, "El muerto vivo", una composició del colombià Guillermo González Arenas, van començar a experimentar un enorme èxit popular, testimoni d'aquest fet es aquest relat d'un cronista de l’època: "a les discoteques de moda, on habitualment es programa música pop anglosaxona i èxits de conjunts espanyols, es produeix, de sobte, un canvi brusc: passada la mitjanit, el disc-jockey de torn aprofita per punxar rumbes de Peret".
L'any 1968, Peret publica "Una lágrima", una versió rumbera de "Me pedías un beso" un bolero del lletrista saragossà García del Val i dels mestres Genaro i Manuel Monreal que va tenir un èxit fulgurant, convertint-se en la cançó de l’estiu d'aquell any. En aquella època, la música de Peret, alegre, festiva i enganxosa, amb influències del flamenc, del pop i del rock, sonava contínuament en totes les emissores de ràdio, també en la televisió, en màquines de discos, en discoteques, en festes particulars i en festes majors.
L'any 1969, mentre participava com a artista convidat al programa de TVE "Las Galas del Sábado", un espectacle d’entreteniment i varietats presentat per Laura Valenzuela i Joaquín Prat, Peret va començar la seva actuació interpretant una cançó en català, un fet no gaire habitual en aquella l'època, un tema propi que havia enregistrat en format single l’any anterior, la rumbeta autobiogràfica "El mig amic".
Peret havia compost "El mig amic", com a homenatge al seu progenitor, un venedor ambulant de teles i teixits que era conegut amb aquest sobrenom en els ambients de la compravenda tèxtil, un qualificatiu que havia obtingut per la seva habilitat a l'hora d'ensarronar amb traça als seus clients.
El reconeixement internacional, però, l’obtindria l'any 1971 amb "Borriquito", una composició pròpia de lletra divertida i bastant infantil. El llançament del disc va coincidir amb el boom del turisme a Espanya, un fet que contribuiria a que la cançó es popularitzés a tot el món, en especial, als Països Baixos i a Alemanya. "Borriquito" també va tenir força acceptació als països llatinoamericans.
