Venia de cara, amb el cap ben tapat i el rostre emmalaltit. Tenia els cabells llargs i foscor sota els ulls. No era temps de jugar a les ombres, ni moment de somriure o parlar. L’entorn era ple de Blaus i Blancs. Blaus del cel i l’aigua, blancs de la quietud i el comiat.  Sol, vaig riure i plorar a la vora d’una llum que ho encegava tot, una llum que regalava blancs d’escuma i escopia