Intervenció del president del grup parlamentari Socialistes-Units per Avançar, Miquel Iceta, després de la comunicació de la presidència del Parlament al Ple sobre la impossibilitat de proposar un candidat per ser investit president o presidenta de la Generalitat. Parlament de Catalunya, 21 d’octubre de 2020 

[enllaç al vídeo]

Va ser el 29 de gener passat quan el president Torra va declarar esgotada aquesta legislatura. Però, finalment, no serà fins el proper 14 de febrer que Els Catalans i les catalanes serem cridats a les urnes, després d’un llarg període d’interinitat. 

Nosaltres érem partidaris que el propi president Torra hagués convocat Les Eleccions. Era la conseqüència lògica de la seva declaració institucional del 29 de gener, i ens hagués estalviat al menys dos mesos d’interinitat. 

Ni ell no ho va voler, ni els grups que li donaven suport li ho van demanar. Ara, a manca d’investidura i a proposta del president del Parlament, hem convingut a acceptar la doctrina de l’acte equivalent establerta pel Consejo de Estado, però mai utilitzada fins ara. Potser haguéssim hagut de demanar l’opinió del Consell de Garanties Estatutàries. Però, en tot cas, acceptem la comunicació de la Presidència del Parlament per posar en marxa el rellotge que ha de portar-nos fins a les eleccions, perquè hi ha prou consens polític i perquè limitem la interinitat que ens ha estat imposada. 

Probablement votarem quan la pandèmia encara no haurà acabat, com ho van fer abans de l’estiu el País Basc i Galícia. Seguim oferint al govern el nostre suport en la lluita contra la pandèmia amb la mà estesa per acordar la reactivació econòmica i la reconstrucció social. Convindrà preparar bé els dispositius electorals perquè tothom pugui exercir el dret a vot amb les obligades precaucions sanitàries. També ens oferim per ajudar a garantir-ho. 

Si volem governar no és per traspassar les nostres responsabilitats a d’altres, ni per cercar excuses de mal pagador. Creiem que es poden fer millor les coses. Per això i perquè ens estimem el país ens oferim també a col·laborar mentre estem a l’oposició. 

Estic convençut que Catalunya necessita un canvi. Massa temps de prioritats equivocades, d’objectius polítics que divideixen, de temps, energies i oportunitats perdudes. La lluita contra la pandèmia i els seus efectes exigeixen la màxima cooperació entre governs, el màxim consens polític, la implicació de totes les administracions. Volem bona gestió i bon govern. Reclamar i reivindicar, tant com calgui, però derivar responsabilitats i cercar excuses permanentment per encobrir inacció o mala gestió, mai. 

Som en una cruïlla decisiva i Catalunya necessita un govern fort i estable per canviar de rumb, per fer les coses millor, amb prioritats clares, diàleg i mà estesa, perquè els catalans i les catalanes no es mereixen menys. 

De les eleccions del proper 14 de febrer o en surt la continuïtat d’un govern dividit, sense full de ruta conegut, compromès en un projecte divisiu i incapaç de negociar les millores raonables i possibles, o se’n deriva un canvi de rumb com el que els Socialistes i Units per Avançar proposem. És el canvi que els proposo. 

Després d’haver perdut gairebé una dècada sense haver aconseguit cap avenç, crec que val la pena explorar nous camins de diàleg, acords i pragmatisme. 

Val la pena fer un especial esforç de concòrdia entre Tots Els Catalans i les catalanes, cercant objectius compartits basats en el respecte a totes les opinions, el respecte a la legalitat i el respecte a les institucions. 

Sobretot val la pena construir un projecte en el que hi càpiga tothom, assegurar que els catalans i les catalanes disposen d’un bon govern, capaç de cooperar amb els Ajuntaments i el món local, amb el govern d’Espanya i amb les institucions europees. 

Un govern i un president capaç de deixar de banda allò que ens divideix i posar per davant allò que ens uneix: la lluita contra la pandèmia, l’impuls a la reactivació econòmica, l’esforç per la reconstrucció social i la recerca permanent de la concòrdia entre tots els catalans i d’un acord just amb la resta dels espanyols. 

Totes les eleccions són importants, però em fa l’efecte que les eleccions del proper 14 de febrer poden marcar un tombant, estem en condicions de corregir una deriva que no ens ha portat res de bo i podem reprendre el camí de la prosperitat econòmica, la justícia social, la transició ecològica i energètica, el feminisme i l’equilibri territorial. 

Amb tres grans àrees prioritàries: 1) la salut, 2) l’educació, la formació professional i la universitat, i 3) la indústria, la recerca i la innovació. 

Proposo fer de l’acord polític i la concertació social les palanques d’una prosperitat compartida. 

Catalunya ha guanyat quan ha estat unida. Així, doncs, els proposo que retrobem els camins de la unitat i el progrés. Els proposo que deixem enrere la divisió i la inestabilitat. Aquesta és la decisió que hem de prendre entre tots i totes el proper 14 de febrer.