INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA EN L’ACTE SOCIALISTA DE BADALONA
23.09.2017
Gràcies, Àlex!
Gràcies, Badalona!
Gràcies, Pedro!
L’acte d’avui és especial i d’alguna forma ha canviat de plantejament.
L’havíem pensat com a part de la nostra campanya “Que no comptin amb mi”, “Conmigo que no cuenten”.
Però serà una mica diferent.
És evident que no participarem en una iniciativa independentista.
Com diu Serrat: no ens representa. No val.
Però també cal parlar del que passa als carrers aquests dies.
Fa un parell de dies mentre esmorzava se m’acosta una senyora que, molt amable, em diu: “Acabo d’anar a Rambla de Catalunya –que és on hi ha el Departament d’Economia–, jo no era independentista, però això no s’aguanta”.
Qui s’està mobilizant? Independentistes que defensen el seu referèndum. Però també molta gent que no entén que la resposta a un problema polític sigui estrictament judicial o policial. Si no entenem això no serem útils per cercar solucions.
La gent que es mobilitza no són adversaris nostres, ni ens han de veure com adversaris.
Uns, els independentistes, tenen una idea diferent a la nostra. Una idea que no compartim però que respectem.
Els altres, els que volen una solució política, són els que de vegades ens diuen: si això que proposeu del federalisme fos possible…
I després hi ha molta, molta gent que no es mobilitza però que està molt preocupada.
La majoria independentista s’ho va petar tot al Parlament. I ja sabien quina seria la reacció de l’Estat.
No crec que Puigdemont i Junqueras pensessin en cap moment que l’ú d’octubre es podria votar normalment.
Sempre han cercat una mobilització per eixamplar el seu espai polític.
Són temeraris que juguen amb foc.
Juguen amb foc i amb ventatja. Perquè tenen al davant Mariano Rajoy, l’home més previsible de la terra. És obvi que Rajoy faria tot el que calgués perquè es compleixi la llei, però res més.
La qüestió és que van tenir, uns i altres, cinc anys per trobar un acord que entre d’altres coses permeti canviar la llei.
Fa molt de temps que venim avisant: aquest és un problema polític que només té una solució política. Diàleg, negociació i pacte.
Ja l’any 2013 vàrem fer els acords de Granada dibuixant una reforma constitucional federal.
Volen diàleg i respecte a la llei.
Volem un acord satisfactori per a un 75-80%. No només per a la meitat més un.
No volem que els catalans es divideixin per meitats.
No volem el referèndum no només perquè és il·legal, sinó perquè no volem ni divisió ni enfrontament, no volem vencedors ni vençuts en un tema que afecta als sentiments de pertinença, a la pròpia identitat de les persones.
Per això rebutgem un referèndum sobre la independència.
Rebutgem qualsevol mena de frontisme.
El PSC vol ser un pont pel diàleg. Per a nosaltres la unitat civil dels catalans és imprescindible.
Hem avisat una i mil vegades sobre el risc de situar les institucions fora de la llei. És el camí més ràpid pel desastre.
Uns, incapaços de dialogar, i els altres saltant-se la llei.
Els hem avisat al Parlament i al Congrés dels Diputats. Encara hi són a temps. Encara poden evitar el xoc de trens. Haurien d’anunciar simultàniament la suspensió del referèndum i l’obertura immadiata de negociacions.
Els oferim les nostres propostes: més autonomia, millor finançament, Espanya federal i que l’acord es pugui votar.
També hem aconseguit que s’obri la Comissió pel Diàleg al Congrés dels Diputats. Gracias, Pedro!
Els dies 6 i 7 de setembre es va trencar tota la vaixella al Parlament. Es van saltar el Reglament, van trepitjar els drets de l’oposició, van fulminar l’Estatut i van vulnerar la Constitució.
El gran error de Rajoy ha estat la incapacitat de dialogar. I el gran error de l’independentisme és trencar amb la legalitat.
Els poders de l’Estat han d’impedir la celebració d’un referèndum il·legal, però en cap cas poden limitar els drets fonamentals. Ni han de suspendre l’autonomia.
Els socialistes defensarem els drets de tots i l’autonomia de Catalunya.
No entenem que es prohibeixin actes públics o que es pretengui acusar de sedició als organitzadors de les protestes. Això no té cap mena de senetit.
S’han prohibit actes a Madrid, Gijón, Vitòria o Saragossa. És del tot incomprensible. És inacceptable.
Cridem al seny, al respecte a totes les idees. Demanem que les institucions que siguin de tots.
Com han defensat els nostres alcaldes i alcaldesses.
I seguim dient que el referèndum dels independentistes és insensat. No té garanties, no hi ha condicions per celebrar-lo. I per això diem: amb nosaltres que no hi comptin.
I seria encara més insensat declarar unilateralment la independència.
Això ens dividiria als catalans i això sí posaria en perill les institucions u l’autogovern.
Rajoy i Puigdemont, encara hi sou a temps, dialogueu!
Ara ens diran que no es votar, que l’ú d’octubre serà una mobilització. Però, compte!, que després no vulguin utilitzar la mobilització per declarar la independència.
La gent dels Comuns ho hauria de tenir ben present abans d’afegir-se a una mobilització que després serveixi de coartada per a una ruptura que no volem.
I ara us deixo amb Pedro Sánchez, la solució!
Pedro, si fueras presidente, las cosas no habrían llegado hasta aquí!
