Get Even More Visitors To Your Blog, Upgrade To A Business Listing >>

La ruta del bandoler Serrallonga

Què pot ésser més preuat que gaudir de la naturalesa i la història a la vegada? Reviure el passat trepitjant el mateix terra que els protagonistes van trepitjar fa dècades o, fins i tot, segles? Des del Centre Europeu creiem que és màgic ficar-se a la pell dels nostres avantpassats, per imaginar i entendre què i com van succeir els fets històrics. Per aquest motiu podreu veure en el programa d’activitats culturals sortides que combinen passejades per la natura amb explicacions d’interessants llegendes i històries per la part dels nostres professors i guies.

La ruta del bandoler Serrallonga és un recorregut històric pels massís de les Guilleries, i les frondoses terres de la Garrotxa, indrets de Catalunya que van viure de prop el bandolerisme.

La llegenda

Bandoler català del segle XVII, Joan Sala i Ferrer combinava la Seva professió de pagès amb l’acció delictiva, amb motiu de les dificultats econòmiques que patia la seva família, abans una família pagesa benestant. El mite ha convertit en Serrallonga en un heroi patriòtic, conegut com el Robin Hood català, tot i que en realitat, i com indiquen diverses fonts histogràfiques, va ser un convicte assassí i segrestador.

Els inicis d’una vida de bandolerisme.

Tota la vida d’en Serrallonga va succeir en plena naturalesa. Pels pobles i muntanyes boscoses de les comarques d’Osona i La Selva, molt especialment a l’entorn natural de les Guilleries, on actuava i s’amagava de les autoritats.

La ruta comença a Viladrau, a la casa Sala on va néixer en Serrallonga l’any 1594, envoltada de boscos i cultius. La següent parada és Sant Hilari i Sacalm, on va marxar per treballar com a pagès i on va conèixer la seva muller, Margarida Tallades i Serrallonga, pubilla del mas Serrallonga de Querós. D’ella va prendre l’apel•latiu com a bandoler. En aquesta localitat trobem la casa on va viure el matrimoni amb els seus cinc fills i l’església Sant Martí de Querós, on es van casar l’any 1618.

La crisi que es patia al camp, amb l’augment de la població i l’empobriment dels pagesos, va fer que, en aquell temps, Serrallonga comencés a cometre alguns robatoris, juntament amb quatre germans i altres bandolers. Però, el 1622, el seu veí el delatà i va haver de fugir de les autoritats, deixant la família, matant al seu delator i convertint-se plenament en un bandoler.

L’entorn natural, indrets d’amagatall i bandidatge

Sens dubte, el Bandoler Serrallonga, aprofitava els indrets naturals que oferia el massís de les Guilleries a la perfecció. Acompanyat de la seva quadrilla que va arribar a comptar amb més de cent homes armats, s’amagava i aprofitava els seus camins encreuaments i ponts, per a cometre els seus delictes. Es va especialitzar en atracar els combois reials que transportaven els diners dels impostos, i per aquest motiu es va guanyar la simpatia dels pagesos i el seu mite va anar creixent entre la població. Tot i no repartir el botí obtingut. Caminant per les coves de la Vall de Budeny, la Vall de Sau, i el Collsacabra, i tot seguint trams del GR-178 ens trobem de ple en el seu territori,  on realitzava els atracaments i segrestos i topem amb coves i masos on s’amagava de batlles i sometents.

 

El 1632, empaitat i assetjat per les autoritats, la quadrilla es va dissoldre i en Serrallonga no va tenir més remei que refugiar-se i vagar pels Pirineus. Per això, la ruta finalitza a Anglès, on en Serrallonga va conèixer la seva amant, Joana Massissa, vídua de Castelló d’Empúries. Amb ella continuà els robatoris i la fugida constant. Tot acabà el 31 d’octubre de 1633, a Santa Coloma de Farners, on es refugiaven, i on van ser delatats i capturats. Serrallonga fou torturat i condemnat a mort a Barcelona, el 8 de gener de 1634.

Mite i tradició

El mite d’en Serrallonga, d’una fama popular notable, es va avivar gràcies a tota la literatura barroca i romànica que es va crear entorn la seva figura, amb cançons, balls i, entre altres escrits, la més coneguda és la novel•la de Víctor Balaguer. La seva figura és part de la tradició popular dels pobles on va viure.

 

Un article de Luciana Capano Fainberg per al Centre Europeu de Barcelona.

 

The post La ruta del bandoler Serrallonga appeared first on CATALUNYA CULTURAL.



This post first appeared on CATALUNYA CULTURAL, please read the originial post: here

Share the post

La ruta del bandoler Serrallonga

×

Subscribe to Catalunya Cultural

Get updates delivered right to your inbox!

Thank you for your subscription

×