Una tempesta de llamps i trons (diria que és més que una tempesta) i del cel cau sang i ulls que embruten els carrers. Avui s’acaba el món i el món tot just comença. El cel renova la mirada amb el sol roent, però la gent trepitja els ulls vells i el terra es torna gelatinós, com una confitura llisquent i apegalosa. Les àvies en cullen, deleroses, del terra i després de bullir-los al bany maria, fiquen el líquid en pots de vidre amb etiqueta. Hi ha un dia límit que brega amb l’esponjosa llàgrima viva que no vas saber parar a temps. Facis el que facis tothom t’observa.