Tres deliciosos textos: un relat a la memòria de Rainer Maria Rilke que li serveix per parlar d’ell mateix, les impressions de dos viatges (a Marburg i a Venècia) i un perfil de Maiakovski a partir de les trobades entre ambdós. Teta gallega.

“La boira es dissipava, el dia prometia ser calorós. A poc a poc, la ciutat s’anava posant en moviment. Pertot arreu lliscaven carros, bicicletes, furgons i trens. Per damunt, com invisibles sultants, zigzaguejaven els projectes i els anhels humans. Fumejaven i es movien condensats com al·legories íntimes, comprensibles sense necessitat d’explicacions. Els ocells, les cases, els gossos, els arbres, els cavalls, les tulipes, la gent, eren ara més curts i sobtats de com els coneixia la infantesa. Se’m descobrí el fresc laconisme de la vida, que travessà el camí, m’agafà de bracet i em conduí per la vorera. Jo mereixia menys que mai la germanor d’aquell enorme cel d’estiu. Però de moment no era cosa de parlar-ne. De moment se’m perdonava tot. En algun lloc del futur m’hauria de guanyar la confiança que m’atorgava el matí. I a l’entorn tot era vertiginosament fiable, com si una llei determinés que aqueixos emprèstits mai no quedaran impagats”.

Aquest volum de cent cinquanta-tres pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres de la mítica col·lecció Les millors obres de la literatura universal segle XX que reposen a Ribes de Freser i que m’agrada anar espigolant de tant en tant”.