Hans Schnier malviu del seu ofici de pallasso. De cap manera es pot treure del cap la seva companya que l’ha deixat per un altre i deambula amunt i avall sense cap mena de rumb ni esperança.

“Vaig omplir la banyera d’aigua calenta i vaig abocar-hi una mica de sals de bany que m’havia portat Monika Silvs. Banyar-se és gairebé tan bo com dormir, i dormir és gairebé tan bo com fer la cosa. Marie ho expressava així i sempre hi penso anomenant-ho com ella. No em podia imaginar de cap manera que ella fes la cosa amb Züpfner, l’abast de la meva fantasia simplement no dóna per a unes tals imaginacions, així com tampoc no vaig estar mai seriosament temptat de remenar-li la roba interior. Tan sols em podia imaginar que jugava al parxís amb Züpfner, i això em posava frenètic”.

Aquest volum de cent noranta-una pàgines quedarà amorrat al piló de “darrers llibres que va començar a llegir mon pare i va deixar a mig començar perquè aleshores la poesia li deia molt més amb molt menys”.