“Aquesta és una part de la naturalesa fantasmal del dibuix. L’altra part ve del segle XVI, quan el dibuix es va començar a valorar com alguna cosa més que una tècnica útil en la preparació de pintures i escultures. Un dibuix lleuger, que no hauria atret mai gaire atenció, es va convertir en un primer pensament (un primo pensiero, com el va anomenar Charles De Tolnay): el registre inestimable de la trobada entre una mà pensant en moviment i l’espai hipnotitzador de les formes potencials que s’anomena simplement full de paper en blanc. Al segle XIX dibuix havia esdevingut el nom d’aquesta trobada, i amb això s’escapava per sempre de la possibilitat de ser una cosa que es podia ensenyar”.
Aquest volum de cent setanta-una pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que ens ha agradat mirar com qui mira un text o llegir com qui llegeix un dibuix”.