Ara que ja ets tu.

Que ja ets tu per sempre.

Ara.

Ara reposa.

Reposa en l’absència que tota en tu s’empara.

Reposa en Nosaltres, ara que et som,

perquè així reposem en el teu repòs:

la pau de saber que ens ets.

*

Ara.

Ara que ets absència.

Que ets només absència.

Ara.

Ara acull-nos.

Acull-nos en tu, ara que ens ets aquest buit nostre.

Acull-nos, mirall, en el tu que som,

per viure i ser present en nosaltres tots:

repòs d’aquest ja mai més.

*

Ara.

Ara que no ets.

Que ets ja tot no-res.

Ara.

Ara sigues.

Sigues en nosaltres llum de tu que t’il·lumina.

Sigues per nosaltres el ser que et som,

que et puguem acollir en la nostra via:

deixa que en tu et reposem.