Maria Guilera (Foto: Andre Torres)
La senyora que ha vingut tants dies a fer forats aquí, a posar cordills per terra i a fer fotografies, m’ha explicat qui ets i ara ja ho sé tot de tu.
Tens la Meva edat, però ets més baixa que jo i et vas morir d’un cop al cap. Potser vas caure, li he dit a la senyora, i ella diu que això no se sap, però que podria ser. Et van enterrar amb la Teva nina i estaves dins l’àmfora de fang, just sota el gronxador que el meu pare em va posar al pati del darrere l’estiu passat. Et van enterrar molt abans que el pare pengés el gronxador a la branca del pi, abans que el pi fos alt i fins i tot abans que el plantessin. M’ha dit la senyora que ni tan sols hi havia la Casa Dels Avis, aquí, i això que els avis són vells. Que tampoc existia el carrer de l’Era perquè en aquest lloc no hi havia carrers. Això no ho entenc.
Tu ets aquí amb la teva nina al costat des de fa tant de temps que no el puc comptar, però casa teva era on ara hi ha el cine i el supermercat. Aquí a casa dels avis era un cementiri i m’ho crec perquè a més de dir-ho la senyora ho han dit a la televisió.
Com et deies? Això no ho sé, però puc triar un nom de la llista que m’ha deixat la senyora. Els que més m’agraden són Gal·la, Adriana i Patrícia.
La teva nina s’assembla a tu. No com ets ara, que només tens ossos, ets un esquelet sense ulls, ni galtes ni cabells. La nina la van fer com si fossis tu i porta una cinta al front i un pentinat com el que de vegades es fa la meva germana gran, amb un serrell curt enganxat.
Ara t’explicaré com et van trobar. Van ser els paletes que arreglaven la bodega perquè feia molta pudor d’humit. Ells van foradar el terra i quan van veure l’àmfora l'hi van dir al meu pare, que va avisar la meva tieta que treballa a l’Ajuntament i va venir amb tot de gent. L’avi va dir “ara sí que l’hem feta bona, adéu bodega”. Van venir periodistes i em van fer una foto al costat teu. La mare els va donar permís perquè a casa no els fa res que tothom em vegi la cara.
Saps què em passa? Ara ja no m’agrada sortir al carrer a jugar perquè penso que a sota està ple d’àmfores i a mi no m’agraden els cementiris. I quan vaig al supermercat m’imagino que la teva habitació devia estar a la banda de la carnisseria i que la teva mare devia cuinar a sota d’on hi ha les neveres amb els formatges i els iogurts. M’agradaria saber si també tenies un pati amb gronxador com el meu abans que et descobrissin. Se’m fa un embolic al cap quan estic caminant amb el carro pels passadissos del súper i penso que sóc a casa teva i tu has estat tant de temps a la meva. Per si de cas em faré un tatuatge com el de la meva germana que posi Núria, el meu nom. Potser alguna nena em trobarà i així sabrà com em dic. Però no, no és bona idea, la carn desapareix. Millor que li escrigui a la meva nina al braç.
