Get Even More Visitors To Your Blog, Upgrade To A Business Listing >>

Pertinença (MG)


Maria Guilera

Cadascú de Nosaltres, ho vaig saber molts anys després, conserva la fotografia de Sant Miquel del Fai. Estem dalt unes roques, uns asseguts i d’altres drets. Al darrera nostre cau una cortina d’aigua fruit d’una tardor plujosa. És una fotografia en blanc i negre, la còpia té les vores arrissades i al darrera hi ha escrit el meu nom en llapis. Som figures menudes, agrupades per parelles i amb algun element solitari que intercanvia la mirada amb algú altre. Tots molt joves, gairebé nens. Calcem xiruques, anem amb pantalons o faldilles de roba texana i camises de quadres. Les noies portem el cabell recollit en una cua i ells, alguns, encara no s’han deixat créixer la melena que portarien dos o tres anys després. No hi falta la guitarra en mans del noi melanconiós que de gran seria el més alegre de tots.
Malgrat no estar massa junts, es nota que allò és un grup. En falta un, que fa uns mesos ha marxat a una altra ciutat, que estudiarà a la facultat de Dret i serà un líder del moviment universitari. Qualsevol espai entre nosaltres és un lloc per a la seva absència. Però la resta hi sortim tots, la fotografia va ser llargament preparada per qui després seria un periodista. Va assentar el trípode en una esplanada un xic més elevada, lluny de nosaltres, per això se’ns veu com figuretes de pessebre. 
Un soroll gairebé inaudible ens avisava dels segons que faltaven per disparar. Sobretot no us bellugueu, havia dit el periodista. La noia més jove, que encara no sabia que seria una artista, té Els Ulls fixos en una fulla caiguda. Jo miro lluny, no sé cap a on, i la meva germana es lliga els cordons de la xiruca.
Que érem una cosa especial, ens ho crèiem de debò. No n’hi havia, d’amics com nosaltres. Com tot el que és nou o es fa per primera vegada, era únic. Teníem la certesa de no deixar-nos mai, de protegir-nos uns als altres, d’alimentar-nos amb les idees dels més brillants, riure amb els acudits dels enginyosos i admirar la bellesa que intuíem eterna.
Clic!
Per si de cas, vam restar immòbils fins que l’amo de la càmera es va alçar. 
-Quedarà perfecta, va dir mentre caminava lentament a buscar-la. 
Llavors el graciós, l’ingenu, va fer una corredissa i li va passar al davant. 
-Meva! va dir mentre l’alçava de terra com un trofeu.
Qui havia de ser un periodista va ofegar un crit i els ulls se li van obrir espantats.
La càmera va sortir disparada i va anar a petar a terra. Ningú no es va moure, com si esperéssim una altre clic que mai no va arribar.  Aquell carret, però, es va salvar.
De tornada, les bombetes grogues del vagó de tren il·luminaven els rostres cansats de viatgers amb motxilles i bastons. Se sentia cantar, tal i com ho havíem fet nosaltres al matí. Ara, però, conversavem amb veu baixa, cadascú amb el company del costat. 
-Ell no ho podia saber, que la càmera estava gairebé descargolada.
-Però, per què l’ha feta, aquesta ximpleria? Sempre vol destacar, fer la gracieta…
-I ara, per què ho dius això? Era una broma sense mala intenció…
Alguns sortien a respirar fora el vagó, emboirat pel fum de les cigarretes i d’altres aprofitaven per ocupar el seu lloc i parlar del mateix tema.
-Quin disgust. Li hauríem de pagar la reparació entre tots. 
-Sí home! Que li pagui ell, que ha fet el desastre. 
-Però si no té un duro… 
Quan vam arribar a l’estació tots semblàvem tenir pressa. No hi va haver la conversa interminable, la resistència a separar-nos, el comiat lent decidint la propera trobada. Ens vam veure més vegades, però el nostre teixit tan ben tramat semblava haver-se desfilat. Ja no érem un tot, havíem pres partit.
Avui, tant de temps després, torno a veure les imatges de sant Miquel del Fai i no sé si és bona idea la de fer una retrobada. Potser m’estimo més deixar el meu grup ben endins, protegir el sentiment de les anàlisi i oblidar el trípode que ho va fer anar tot enlaire. 
Però m’arrisco. Busco els seus telèfons i començo a escriure missatges. I si per a alguns mai no hi ha tornat a haver un sentiment tan gran de pertinença?


This post first appeared on La Karcoma-Relatos, please read the originial post: here

Share the post

Pertinença (MG)

×

Subscribe to La Karcoma-relatos

Get updates delivered right to your inbox!

Thank you for your subscription

×