1546-47, Tintoretto, Autoretrat, Philadelphia Museum of Art

Jacopo Comin, millor conegut com Tintoretto ( c . 1518/1519 - 1594) va tenir un començament bastant accidentat. Carlo Ridolfi, el seu biògraf del segle XVII, es descriu com el nen va ser, per pocs dies, aprenent de Tiziano qui, en un atac de gelosia, el va expulsar del seu estudi. Sense desanimar-se, Tintoretto va aprendre copiant els millors artistes de l'època. "Il disegno di Michelangelo i il colorito de Tiziano" és el que diuen que el jove Tintoretto va escriure en una paret.

1542, Crist entre els Doctors del Temple (c. 1542) Museu del Duomo, Milà.

1544, La conversió de San Pau, Washington, National Gallery of Art

1544-46,  Apol·lo i Màrsia, Hartford, Wadsworth Atheneum Museum of Art

c.1546-48, Estiu,  National Gallery of Art, Washington, DC

1547, Crist rentant el peus dels seus deixebles, Museu del Prado

1548, El Miracle de l'Esclau o Sant Marc allibera l'Esclau del suplici de la Tortura,  Gallerie dell’Accademia

Alguns estudiosos consideren que aquesta història  és apòcrifa, però és evident que l'obra de Tintoretto és fruit d'una fusió de Miquel Àngel i Ticià, una evidència que s'anirà fent cada cop més forta fins arribar a "El miracle de l'esclau" (1548). Figures musculades dibuixades amb la força, confiança i monumentalitat d'un Michelangelo i una variada pinzellada explorant totes les possibilitats d'oli.

1549, Sant Marcial el Gloria amb els Sants Pere i Pau, Església de San Marziale, Venècia

1549-50, Sant Agustí i la Curació del Coix. Musei Civici, Pinacoteca di Palazzo Chiericati, Vicenza

1551-1552, Sant Jordi, Sant Lluís i la princesa, Venècia, Gallerie dell’Accademia,Palazzo-dei-Camerlengui

1555, Retrat de dona vestida de vermell, Vienna, Kunsthistorisches Museum Gemäldegalerie

1555-56, Susanna i els vells, Kunsthistorisches Museum, Viena

1560, Crist portat a la tomba, National Gallery of Scotland, Edinburgo

1561, les Noces de Canaan, Santa Maria della Salute, Dorsoduro

1567, Madonna dei Camerlenghi (Madonna dei Tesorieri), Gallerie dell'Accademia, Venècia

1575, L'Origen de la Via Làctia, The National Gallery, Londres

Així és com en aquests moments es celebra el triomf de qui va ser l'últim gran geni del Renaixement, una poderosa figura que resumeix el bo i millor d'aquella època. Una celebració amb epicentre a Venècia, on va néixer i va passar tota la seva carrera artística així com on són la gran majoria de les seves obres. Durant moltes dècades, semblava que una exposició dedicada a Tintoretto era innecessari o potser impossible, No per res important, el seu valor era innegable, però una altra cosa son les dimensions materials de les seves obres i també l'estat de conservació i la necessitat d'una neteja a fons.

1576-77, Rapte d'Elena, Madrid, Museu del Prado

1577, Mercuri i les tres Gràcies, Palau Ducal, Venècia

1577, Minerva, Mart i la Pau, Palau Ducal, Venècia

1577, La Forja de Vulcà, Palau Ducal, Venècia

1577, Noces d'Ariadna i Baco, Palau Ducal, Venècia

1578-80, Tarquini i Lucrècia, The Art Institute of Chicago

1588, Autoretrat, Musée du Louvre, Paris



+Informació: http://www.mostratintoretto.it/