Un grup de rock amb traces de jazz (o viceversa)
Grup nord-americà, inicialment de tipus instrumental, pioner de la fusió jazz/rock, una formació creada l'any 1970 a Nova York, la ciutat més poblada dels Estats Units. La seva estructura original estava formada pel virtuós guitarrista i, alhora, líder de la banda, John McLaughlin, pel vertiginós i potent bateria Billy Cobham, el baixista Rick Laird, el teclista Jan Hammer i el violinista Jerry Goodman.
Un quintet de configuració internacional, ja que, McLaughlin era anglès; Cobham va néixer a Panamà; Hammer venia de la República Txeca, concretament de Praga; Goodman procedia del nord-est dels Estats Units i Laird era de Dublín, la capital de Irlanda. Una composició artística que romandria intacta fins l'any 1974.
En el concís període de quatre anys i mig, la Mahavishnu Orchestra va editar dos àlbums d'estudi i un potent elapé en directe, un disc, aquest últim, enregistrat al Central Park de Nova York. Una discografia un pèl escassa, però tot i així, molt intensa.
És difícil definir amb el nom de "orquestra" a una banda composta només per cinc elements. No obstant això, la Mahavishnu Orchestra es mereix aquest títol, bàsicament, pel seu impacte musical. Un impacte sonor que s'intensifica en les seves actuacions en directe, en les quals, el seu repertori flueix a través de sofisticades i llargues improvisacions farcides d'espontaneïtat i contrastos, ja que els seus integrants gaudien de plena llibertat musical.
El mes d'agost de 1971, la Mahavishnu publica el seu primer àlbum d'estudi, "The Inner mounting flame" (la creixent flama interior), un disc integrat tot ell per composicions de John McLaughlin i editat sota el nom de "The Mahavishnu Orchestra with John McLaughlin". Dos anys més tard, surt el seu segon disc de llarga durada, "Birds of fire" (ocells de foc).
En aquest segon treball, que inclou deu composicions més de John McLaughlin, hi destaca un tema que va escriure en homenatge al trompetista nord-americà de jazz, Miles Davis, una peça que porta per títol "Miles beyond" (més enllà de Miles) i que dedica a l'intèrpret amb el qual havia treballat anteriorment.
Grup nord-americà, inicialment de tipus instrumental, pioner de la fusió jazz/rock, una formació creada l'any 1970 a Nova York, la ciutat més poblada dels Estats Units. La seva estructura original estava formada pel virtuós guitarrista i, alhora, líder de la banda, John McLaughlin, pel vertiginós i potent bateria Billy Cobham, el baixista Rick Laird, el teclista Jan Hammer i el violinista Jerry Goodman.
Un quintet de configuració internacional, ja que, McLaughlin era anglès; Cobham va néixer a Panamà; Hammer venia de la República Txeca, concretament de Praga; Goodman procedia del nord-est dels Estats Units i Laird era de Dublín, la capital de Irlanda. Una composició artística que romandria intacta fins l'any 1974.
En el concís període de quatre anys i mig, la Mahavishnu Orchestra va editar dos àlbums d'estudi i un potent elapé en directe, un disc, aquest últim, enregistrat al Central Park de Nova York. Una discografia un pèl escassa, però tot i així, molt intensa.
És difícil definir amb el nom de "orquestra" a una banda composta només per cinc elements. No obstant això, la Mahavishnu Orchestra es mereix aquest títol, bàsicament, pel seu impacte musical. Un impacte sonor que s'intensifica en les seves actuacions en directe, en les quals, el seu repertori flueix a través de sofisticades i llargues improvisacions farcides d'espontaneïtat i contrastos, ja que els seus integrants gaudien de plena llibertat musical.
En aquest segon treball, que inclou deu composicions més de John McLaughlin, hi destaca un tema que va escriure en homenatge al trompetista nord-americà de jazz, Miles Davis, una peça que porta per títol "Miles beyond" (més enllà de Miles) i que dedica a l'intèrpret amb el qual havia treballat anteriorment.
