L'Alta sacerdotessa del soul
De nom real, Eunice Kathleen Waymon, Nina Simone va ser una cantant nord-americana de poderosa veu i, alhora, una virtuosa pianista i una excel.lent compositora de jazz, soul y rhythm and blues; una artista de forta personalitat nascuda a Tryon, un petit municipi situat a l'estat de Carolina del Nord.
Intèrpret precoç, ja de petita, Simone va mostrar un gran talent amb el piano, instrument que va aprendre a tocar al'edat de tres anys. Quan als dotze va debutar públicament en un recital de piano, els seus pares, que estaven asseguts a primera fila, van ser "convidats" a traslladar-se perquè una parella de raça blanca ocupés el seu lloc, llavors, Nina es va negar a seguir tocant fins que els seus pares tornessin a ocupar el seu lloc, un fet que es va produir tot seguit.
Artista compromesa, aquest tipus d'actes serien els que, més endavant, motivarien a la cantant afroamericana a involucrar-se en el Moviment pels Drets Civils dels Estats Units i a lluitar contra la discriminació racial. Una lluita que en diverses ocasions, la cantant va deixar patent a moltes de les seves cançons.
L'any 1958, Nina Simone publica el seu primer disc i l'any següent, les seves cançons "I love you Porgy" (t'estimo Porgy) i "My baby just cares for me" (el meu xicot només es preocupa per mi), van vendre un milió d'exemplars. Als anys vuitanta, "My baby just cares for me", tornaria a ser un gran èxit i rellançaria la seva carrera en ser utilitzada com a banda sonora d'un anunci comercial del perfum Chanel Nº 5, un espot produït per a la televisió i dirigit pel cèlebre director de cinema Ridley Scott.
En resposta a l'assassinat de l'activista Medgar Evers i a l'atac terrorista perpetrat a l'església de Birmingham, Alabama, i dut a terme per supremacistes blancs amb resultat de quatre nenes mortes, Simone va escriure "Mississippi goddam" (Mississipí, maleït sigui), un punyent tema enregistrat en directe l'any 1964 a la sala Carnegie Hall de Nova York.
Censurada a ràdio i televisió, el 20 de març de 2019, "Mississipi goddam" va ser escollida per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units per a la seva preservació a llarg termini, deixant-la com a llegat per a les generacions futures i sent incorporada al Registre Nacional d'Enregistraments en qualitat d'obra "cultural, històrica o estèticament significativa".
De nom real, Eunice Kathleen Waymon, Nina Simone va ser una cantant nord-americana de poderosa veu i, alhora, una virtuosa pianista i una excel.lent compositora de jazz, soul y rhythm and blues; una artista de forta personalitat nascuda a Tryon, un petit municipi situat a l'estat de Carolina del Nord.
Intèrpret precoç, ja de petita, Simone va mostrar un gran talent amb el piano, instrument que va aprendre a tocar al'edat de tres anys. Quan als dotze va debutar públicament en un recital de piano, els seus pares, que estaven asseguts a primera fila, van ser "convidats" a traslladar-se perquè una parella de raça blanca ocupés el seu lloc, llavors, Nina es va negar a seguir tocant fins que els seus pares tornessin a ocupar el seu lloc, un fet que es va produir tot seguit.
Artista compromesa, aquest tipus d'actes serien els que, més endavant, motivarien a la cantant afroamericana a involucrar-se en el Moviment pels Drets Civils dels Estats Units i a lluitar contra la discriminació racial. Una lluita que en diverses ocasions, la cantant va deixar patent a moltes de les seves cançons.
L'any 1958, Nina Simone publica el seu primer disc i l'any següent, les seves cançons "I love you Porgy" (t'estimo Porgy) i "My baby just cares for me" (el meu xicot només es preocupa per mi), van vendre un milió d'exemplars. Als anys vuitanta, "My baby just cares for me", tornaria a ser un gran èxit i rellançaria la seva carrera en ser utilitzada com a banda sonora d'un anunci comercial del perfum Chanel Nº 5, un espot produït per a la televisió i dirigit pel cèlebre director de cinema Ridley Scott.
Censurada a ràdio i televisió, el 20 de març de 2019, "Mississipi goddam" va ser escollida per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units per a la seva preservació a llarg termini, deixant-la com a llegat per a les generacions futures i sent incorporada al Registre Nacional d'Enregistraments en qualitat d'obra "cultural, històrica o estèticament significativa".
