Han passat poc més de 24 hores i hem deixat enrere la jornada reivindicativa internacional de Les Dones. La jornada històrica d'enguany ja és pasat, peró el present, que és el que ara ens importa a tots i a totes, tot continua igual.
Les dones han protestat massivament i democràticament per centenars de ciutats i viles d'arreu del món, peró insisteixo, la realitat continua sent crúa, discriminatoria envers els drets inalienables de les dones, i els politics s'ho miren com si es tractés d'una reivindicació més..., i tot seguirà igual?.

A la manca total de sensibilitat social que han demostrat els partits politics en general i, especialment, els que a España han tingut l'oportunitat de governar des de la Moncloa, PSOE i PP, què han fet per a erradicar les cruels desigualtats home-dona al llarg de vora 40 anys de democràcia, peró amb moltes mancances, i amb una constitució cuestionada i cuestionable?.

No han tingut prou temps, i massa, en 40 anys per a equlibrar el que encara està per equilibrar?. Si mirem l'evolució de la societat espanyola en el seu conjunt pel que fa als darrers 40 anys, amb estupor t'adones que cada cop hi ha més mascles en aquest patètic país, i a la vegada hi ha menys homes.

Vull dir amb això que la violència de genere s'ha incrementat alarmantment. Només l'any passat van morir, assassinades per Les Seves parelles o ex parelles, gairebé una per setmana, i enguany, el 2018, portem un ritme creixent. Ja n'han mort 3.

Peró és que la història patètica espanyola en relació amb la seva població masculina actual, també observes amb esglai el crexient bestialisme humanoide entre grups o manades de joves ,mascles, (que no vol dir homes), que es dediquen a assetjar dones de totes les edats, fins i tot menors, sigui aprofitant concentracions gumanes festives, o embaucant a noies per a després violar-les en grup o manades salvatges.

I aquest masclisme deshumanitat i bestialitzat també es manifesta en la creixent accidentabilitat a les carreteres i autopistes, causades per la iraccional i primitiva mentalitat de molts joves que conduexen drogats, beguts i idiotitzats.
Perquè només es pot comprendre la idiotesa i la ignorància supina humana que afecta a aquesta gentusa miserable, per les imbecilitats que fan conduint sense utilitzar les mans, o suportant el volant amb els peus, etc, causant morts innocents sense discriminació d'edat ni condició social.

España, doncs, cada cop té més bestioles humanoides sexuades, drogades i alcohòliques, que irresponsablement són criminals o assassins en potència. Quants ciutadans han mort al llarg dels darrers cinc anys a les carreteres espanyoles per culpa d'aquesta merda social i humana?. Ignoro si existeixen estadistiques en aquest sentit, peró si n'hi han segurt que ens causaria més angoixa i més irritació plenament comprensible.

No és estrany, doncs, que els dones hagin sortit al carrer per a reivindicar igualtat d'oportunitats i de sous als llocs de treball respecte als homes, peró les seves reivindicacions també inclouen el dret de les dones a disposar lliurement del seu cos, dels seus sentiments i de les seves llibertats amb igualtat de condicions entre sexes.

Els silencis de molts homes, encara, davant d'aquestes reivindicacions justes i inqüestionables plantejades per les dones, fan pensar que mentre creixen els mascles/primats, entre les files masculines potser hi han més hibrids que homes.
Dit tot el que volia dir des d'aquest post, ara que la casta politica es posi a treballar amb rigor, seriosament i amb decisió per anar tancant ràpidament les ferides encara existents entre els drets i deures dels homes i dones, per a que la disparitat es converteixi ben aviat en paritats reals, ben tangibles i efectives.