El 12 d'octubre de cada any a Espanya se celebra el que en diuen la fiesta nacional, abans en deien de la Hispanidad. 

Diuen que celebren la descoberta de les Amèriques per Cristòfol Colom i acompanyants, en una aventura beneïda per la monarquia castellana, emparada sota els bàculs i mitres de l'església catòlica i romana de l'època.

De fet, està històricament més que qüestionat que Colom i les seves tropes que l'acompanyaven fossin els primers en trpitajer Aquelles Terres atl'antiques d'Amèrica.

Malgrat tot, el que sí que se sap, i està més que documentat i escrit amb la sang de centenars de milers, potser milions, d'habitants d'aquelles terres, són els enfrontaments sagnants que van protagonitzar les ordes espanyoles contra una població que, a la vista dels descobriments que s'han anat fent, en molts àmbits de la vida social, cultural, tècnica i fins i tot humana, estaven en un nivell molt més superior a la dels analfabets invasors procedents de la peninsula ibèrica.

A banda d'imposar una fe, una religió estranya a uns pobles que ja tenien la seva, i d'imposar per la raó de la força les normes socials i culturals impròpies d'aquelles terres, els espanyols també van empastifar la salut de tota aquella gent que fins aleshores ignoraben que serien invadits i despullats de les seves riqueses pels invasors arribats des de l'extrem est de l'Atlantic.

I els catalans podem afirmar que aquella data, la del 12-O, no significa res per a nolsatres, pel simple fet que la monarquia castellana, vinculada amb l'aragonesa, van prohibir que els catalans posessim el nas en aquelles terres llunyanes. Al meu entendre ens Van Fer un gran favor. Avui tota aquella perversa invasió i expoliació dels pobles d'Amèrica que van fer els castellans, i més tard els portuguesos encara que en menor mesura, no ens implica en absolut, ni se'ns en pot fer corresponsables sortosament d'aquell genocidi de la població indigena.

El 12-O, per a mi i per a la gran majoria de catalans assenyats i sensants, és un dia que provoca tristor, pena, angoixa, ràbia, impotència, malsaons, plors i llàgrimes, per a tots aquells habitants de les Amèriques qie no havien comès cap altre pecat que nèixer en una terra rica i esplendorosa. 

Els espanyols la van regar amb sang, i de passada van destruir cultures milenàries que mai haurien d'haver desaparegut.

Per tant, el 12-O per a nosaltres no significa res. És una data per a ser oblidada i proscrita. En aquest dia, totes les campanes de les esglésies de Catalunya haurien de tocar a difunts, amb la finalitat de recordar la destrucció de civilitzacions, de cultures i de pobles que foren expoliats brutalment.