| El torero Ivan Fandiño |
Fa cosa de 48 hores que a la plaça de toros de localitat francesa Aire Sur l'Adour el torero espanyol Ivan Fandiño va ser cornejat pel toro que estava torejant. L'Ivan Fandiño no va arribar a superar les irreversibles ferides de les cornades i poc desprès va morir, tal i com acostumen a morir els toreros.
Related Articles
Certament que no em puc alegrar d'aquesta moet ni de la de cap torero. La mort és massa sagrada i intime com per a que una altra persona l'analitzi des de cap punt de vista, sigui emocional, ideològic, moral o religiós. La mort és unipersonal, i punt.
Quan per mitjà de les TV em vaig assabentar de la gran quantitat de merda procedent dels ignorants, dels mediocres, dels primats humanoides, de l'anticultura i dels antisocials que inundava Les Xarxes Socials, em va venir a la ment que ja feia temps que jo ja havia penjat algun post, al meu blog, referint-me a les xarxes socials, com a les autèntintiques clavegueres per on circula diariàment i fastigosament tota la creixent ignorància, estupidesa, perversitat i inhumanitat antisocial que està danyant molt perilosament la societat en el seu conjunt.
Expresar obertament per les xarxes socials satisfacció i joia per la mort d'un torero o de qualsevol altre persona sigui o no pública, és de gentusa menyspreable que no és mereixedora de cap respecte. Antitaurins?, jo també en sóc, i he donat fe del meu antitaurinisme des d'aquest mateix blog en diverses ocasions i des de fa molt de temps.
Però una cosa és discrepar d'aquesta pràctica carregada de bestialitat i de cruesa humana, i una altra cosa és alegrar-se per la mort d'una persona, d'un torero en aquest cas. Al meu entendre hi ha un abisme, tant és així que mai m'ha fet membre de cap entitat o organització antitaurina, perquè són entitats on tothom hi pot cabre, i generalment abunden els ignorants bestialitzats.
I aprofitant l'avinentesa que em brinda la desgraciada mort a la plaça de l'Ivan Fandiño, vull expresar el meu total desacord amb la dreta politica i social espanyola, que omple preferentment les files del Partido Popular, i manifestar-li al Mariano Rajoy i a tot el seu govern que és un escàndol que l'anomenada fiesta nacional se la clasifiqui dintre dels paràmetres del camp de la cultura.
Martiritzar animals mai pot ser, sota cap concepte, considerada una activitat de caràcter cultural. En qualsevol cas, i en els millors dels casos, se la podria qualificar d'anticultural i fins i tot d'antisocial.
Magnificar d'aquesta manera tan primitiva la fiesta nacional d'España, ja ens demostra a la majoria de ciutadans de quin peu calça la classe politica del PP i de l'entorn social que li dóna suport. Sempre eataré al peu del canó a favor de l'abolició de les corrides de toros i d'altres activitats bestialitzades similars, peró també sempre estaré en contra d'aquells que expressen publicament la seva alegria per la mort d'un torero.
