Els responsables de la "Rollermania"
Quintet escocès creat a Edimburg l’any 1967. Una banda juvenil d'estil pop, intèrpret d’enganxoses melodies enfocades cap a la joventut adolescent. El grup va patir nombrosos canvis al llarg de la seva vida artística, tot i que la formació estàndard durant la seva època de més popularitat va ser la composta pels guitarristes Eric Faulkner i Stuart John Wood, el cantant Leslie McKeown, el baixista Alan Longmuir i el bateria Derek Longmuir, germà de l’anterior.
La denominació del grup, "Bay City Rollers", el va escollir el mànager de la banda, Thomas Dougal "Tam" Paton, que el va triar a l'atzar rebuscant entre noms de ciutats nord-americanes (Bay City, Míchigan). Estèticament, els cinc s’engalanaven de manera singular, amb vestimenta alegre i colorista, pantalons acampanats fins a mitja cama, tirants i sabatilles esportives.
L'any 1975, amb "Bye bye baby" (adéu, nena) i "Give a little love" (dóna'm una mica d'amor), els Bay City Rollers van obtenir dos números 1 consecutius en les llistes d’èxits britàniques.
La primera d’aquestes dues cançons, "Bye bye baby" un tema original del quartet italoamericà The Four Seasons, que els Bay City Rollers van editar en versió més ràpida, molt més suport instrumental i uns cors de veus que recorden bastant a la banda californiana The Beach Boys, va vendre un milió de còpies. Aquell any 1975, "Bye bye baby", es va convertir en el single més venut del Regne Unit.
A principis de 1976, Bay City Rollers va patir diversos canvis en la seva formació. En el trienni següent, va esclatar el desastre: Leslie McKeown va ser considerat culpable i sancionat per imprudència greu després d'haver atropellat, a bord del seu Ford Mustang 351 trucat, a una jubilada de 76 anys que va morir com a conseqüència de l'accident; els dos germans Longmuir van intentar suïcidar-se i Tam Paton, el mànager de la banda, va ser empresonat en enxampar-lo perpetrant marranades amb dos menors d'edat.
Un deplorable final per a una de les bandes per a adolescents més famoses de la història del pop britànic.
Quintet escocès creat a Edimburg l’any 1967. Una banda juvenil d'estil pop, intèrpret d’enganxoses melodies enfocades cap a la joventut adolescent. El grup va patir nombrosos canvis al llarg de la seva vida artística, tot i que la formació estàndard durant la seva època de més popularitat va ser la composta pels guitarristes Eric Faulkner i Stuart John Wood, el cantant Leslie McKeown, el baixista Alan Longmuir i el bateria Derek Longmuir, germà de l’anterior.
La denominació del grup, "Bay City Rollers", el va escollir el mànager de la banda, Thomas Dougal "Tam" Paton, que el va triar a l'atzar rebuscant entre noms de ciutats nord-americanes (Bay City, Míchigan). Estèticament, els cinc s’engalanaven de manera singular, amb vestimenta alegre i colorista, pantalons acampanats fins a mitja cama, tirants i sabatilles esportives.
L'any 1975, amb "Bye bye baby" (adéu, nena) i "Give a little love" (dóna'm una mica d'amor), els Bay City Rollers van obtenir dos números 1 consecutius en les llistes d’èxits britàniques.
La primera d’aquestes dues cançons, "Bye bye baby" un tema original del quartet italoamericà The Four Seasons, que els Bay City Rollers van editar en versió més ràpida, molt més suport instrumental i uns cors de veus que recorden bastant a la banda californiana The Beach Boys, va vendre un milió de còpies. Aquell any 1975, "Bye bye baby", es va convertir en el single més venut del Regne Unit.
A principis de 1976, Bay City Rollers va patir diversos canvis en la seva formació. En el trienni següent, va esclatar el desastre: Leslie McKeown va ser considerat culpable i sancionat per imprudència greu després d'haver atropellat, a bord del seu Ford Mustang 351 trucat, a una jubilada de 76 anys que va morir com a conseqüència de l'accident; els dos germans Longmuir van intentar suïcidar-se i Tam Paton, el mànager de la banda, va ser empresonat en enxampar-lo perpetrant marranades amb dos menors d'edat.
Un deplorable final per a una de les bandes per a adolescents més famoses de la història del pop britànic.
