La Meva Poesia aguanta l’hivern, no pateix de febleses ni es refresca a l’estiu. Cada vers va ben vestit, les paraules s’apuntalen. Quan escric no entra mai la pluja ni tinc goteres de dolor, cap fissura. La meva poesia és un cos, una ment, el llevat de la memòria que fermenta, una barqueta de rems vells, d’equipatges arrelats. La meva poesia sóc jo. Jo i la veu que m’allunya de la